La Casa de Bernarda Alba

La porta es tanca. El forrellat gira. La Bernarda ha decretat vuit anys de dol i en aquesta casa no hi entra la llum ni en surt ningú. Però algú en aquesta habitació no pensa obeir.

La vostra classe queda tancada a la casa dels Alba. Les parets són gruixudes, les finestres tenen reixes i la Bernarda ho veu tot. O això es creu. Perquè sota la superfície de silenci i obediència, les cinc germanes guarden secrets que poden destruir la família sencera. La vostra feina és trobar-los — o amagar-los, depenent de quin personatge us toqui.

Hi ha una porta que no hauria d'estar oberta. Un vestit verd que ningú hauria d'haver vist. Una carta que mai s'hauria d'haver escrit. En aquesta casa, la veritat és més perillosa que qualsevol pany.

Federico García Lorca va acabar La casa de Bernarda Alba el juny de 1936, dos mesos abans de ser assassinat. Mai no va veure la seva obra representada. És una obra sobre el silenci — sobre què passa quan una família sencera s'ofega darrere de portes tancades.

Bernarda Alba és una de les figures més poderoses del teatre espanyol: una mare que converteix el dol en presó i l'honra en tirania. Però l'obra no és només sobre la seva crueltat. És sobre el desig, la llibertat, i el preu terrible de reprimir-los. El nostre escape room porta aquesta tensió a un espai físic real. Les parets es tanquen. El temps corre. I la pregunta no és si algú es rebel·larà, sinó quan.